lunes, 7 de mayo de 2012
Amor de mare...
Quant dura l'amor? Dos, tres, quatre anys, cinc? Diuen que l'amor dura set anys.
Series capaç durant set anys d'oferir-te a algú sense reserves, de donar-ho tot, sense fre, sense aprehensió, ni dubte, sabent que aquesta persona que estimes més que cap altra cosa al món s'oblidarà de gairabé tot allò que haureu viscut plegats? Acceptaries que les teves atencions, els gestos d'amor s'esborressin de la memòria de l'altra persona i que la natura que té horror del buit emplenés un dia aquesta amnèsia amb retrets i recances? Sabent això inevitable, trobaries, així i tot, la força d'aixecar-te enmig de la nit quan aquesta persona estimada té set o senzillament té un malson? Tindries ganes cada matí de preparar-li l'esmorzar, d'ocupar-te dels seus dies, per entretenir-la, llegir-li llibres quan s'avorrís, cantar-li cançons, sortir per prendre l'aire, fins i tot quan fa un fred glacial; i després, al vespre, ignoraries el cansament, t'asseuries a la punta del seu llit per apaivagar les seves pors, parlar-li d'un futur que saps del cert que viurà lluny de tu?
L'amor que acabo de descriure és el d'una mare envers els fills. Quants dies i nits vetllant-vos, sotjant el perill més petit que us amenaça, mirant-vos, ajudant-vos a fer-vos grans, eixugant llàgrimes, fent-vos riure; quants parcs a l'hivern i platges a l'estiu, quilòmetres recorreguts, paraules repetides, temps consagrat a vosaltres. I tantmateix ... a quina edat remunta el record de la infància?
Text adaptat, M. Levy
Ara t'entenc mama ... felicitats mares!
Etiquetas:
Nota